El fet de caminar sense rumb, conegut com a deambulació erràtica, és un dels comportaments que més preocupa a l’entorn de les persones amb demència, ja que és força habitual que es produeixi. Pot aparèixer per diversos motius i, tot i que no sempre indica un problema greu, pot comportar riscos per a la persona afectada. Per això, és important conèixer per què passa i quines mesures podem prendre per prevenir-la o reconduir-la.
Adaptació de l’entorn
És important tenir pocs estímuls per no saturar i deixar zones segures per caminar lliurement sense objectes. A més, podem senyalitzar l’espai amb pictogrames, per facilitar el reconeixement.
Rutines marcades
Cal seguir una rutina diària, amb horaris clars que evitin massa temps d’inactivitat, ja que això comporta avorriment, un detonant en les deambulacions. També podem incorporar activitats d’estimulació i activitat física adaptada a les necessitats del familiar.
Acompanyament emocional
La deambulació no deixa de ser una manera d’expressar emocions, inquietuds, preocupacions, etc. Si el nostre familiar deambula, segurament és perquè està intentant transmetre alguna necessitat emocional no coberta, i cal estar atents per detectar el problema i acompanyar-lo. Intervenció no farmacològica.
També podem fer ús d’una intervenció no farmacològica, a través de l’aromateràpia o la música relaxant o altres, si són del gust de la persona. De la mateixa manera, les activitats repetitives i conegudes o els objectes sensorials poden ajudar a transmetre calma i tranquil·litat.
Prevenció de pèrdues
Les pèrdues d’objectes també són aspectes que solen ser motiu de preocupació i, com en el cas de les deambulacions, també i ha estratègies per prevenir-les.
Organitzar i simplificar l’espai: intentar tenir els objectes imprescindibles i que aquests estiguin sempre al mateix lloc. En cas de tenir coses en caixes, és recomanable que aquestes siguin transparents.
Utilitzar etiquetes i fotos: es pot identificar els objectes per nom, per color, o amb imatges. A més, es pot cosir etiquetes a la roba, per exemple. Lligar les pertinences: utilitzar ulleres amb cordó, enganxar la cartera i les claus al pantaló.
Recordatoris:
Dir-li a la persona soses de l’estil “abans de sortir recorda agafar les claus” o “portes la cartera al costat dret”. Acompanyar en moments importants: abans de sortir ajudar amb la revisió de pertinences, estar present en arribar, etc. Per acabar, també hi ha famílies que opten per utilitzar elements de geolocalització per poder saber on està la persona en cas de pèrdua. Una altra opció seria fer servir una polsera identificativa amb les dades de contacte.
