Mantenir l’autonomia d’una persona amb Alzheimer o demència és fonamental per a la seva qualitat de vida. No es tracta només del que pot fer, sinó que, en fer-ho, se senti capaç, útil.
A vegades, per afecte o per por que es faci mal, acabem fent per la persona afectada el que encara podria fer per si mateixa. No obstant això, ajudar massa també pot restar capacitat.
Sabem el repte que suposa aprendre a acompanyar sense substituir, per això, et deixem uns quants consells per a començar a posar-ho en pràctica.
Canviar la mirada
El primer pas és canviar l’enfocament de la cura, preguntant-nos “Què pot continuar fent ell o ella?”. Per exemple, si abans es vestia sola i ara li costa, potser encara pot triar la roba o posar-se les peces més senzilles. L’important no és que tot quedi perfecte, sinó que se senti partícip.
Adaptar l’entorn
Un entorn adequat facilita la independència. No es tracta de grans reformes, sinó de fer la casa més comprensible i segura. Per exemple: Etiqueta els armaris i calaixos amb dibuixos o paraules. Col·loca els objectes d’ús diari sempre en el mateix lloc. Evita obstacles, catifes soltes i zones fosques. Assegura una bona il·luminació, sobretot en el bany i els passadissos.
Mantenir rutines
Com sabem, les rutines estructuren el dia i aporten tranquil·litat. Fer les coses a la mateixa hora i en el mateix ordre (aixecar-se, vestir-se, esmorzar, passejar…) permet al cervell anticipar i sentir-se segur. En aquest sentit, també ajuda utilitzar sempre les mateixes paraules per a nomenar els objectes o les accions, ja que la repetició reforça la memòria.
Dividir les tasques en passos petits
Quan una tasca és complexa, pot semblar impossible. Però si es divideix en petits passos, es torna assolible. Per exemple, en vestir-se podem anar indicant els passos, com, “Et posarem la samarreta” o “Ara fica el braç dret”.
Utilitzar comunicació positiva i senzilla
La manera en què parlem pot facilitar o dificultar una activitat. Preferentment, hem de fer servir frases curtes, to amable i paraules concretes. En lloc de dir: “Has de rentar-te les mans perquè si no t’embrutaràs”, podem optar per un “Ens rentarem les mans abans de menjar”.
Fomentar la presa de decisions
L’autonomia també és poder triar. Encara que la malaltia avanci, sempre es pot oferir la possibilitat de decidir alguns aspectes senzills, com “Vols la jaqueta blava o la vermella?”, o “Prefereixes veure la tele o escoltar música?”. Aquestes petites decisions mantenen la dignitat i la identitat.
Cuidar també al cuidador
Permetre que la persona faci més per si mateixa alleuja la càrrega emocional i física de qui cuida. Però per a poder acompanyar amb serenitat, tu també necessites cuidar-te. Buscar suport, compartir la cura i reservar moments per a descansar. Perquè cuidar-se no és egoisme: és una necessitat.
Resum
Fomentar l’autonomia no és deixar sola a la persona, sinó acompanyar-la des del respecte i la confiança. Cada gest, cada paraula d’ànim i cada elecció compartida ajuden a preservar la seva identitat i la seva dignitat.
